Sovint la persecució d'objectius a priori inaccessibles ens condueix per un camí trontollós entre la satisfactòria realització personal i la copsadora sensació de fracàs. Sovint aquests objectius, fruits de la nostra realitat individual i probablement deformats per la idealització personal guarnida de les experiències negatives i positives, no són més que un miratge enmig del desert.
Sovint la por d'afrontar el desengany, el fracàs o la derrota ens fa restar passius veient com el món es mou al nostre voltant insensible a la nostra realitat que es marceix lenta i dolorosament.
Sovint no ens adonem que la suma del valor de cada pas recorregut en el camí és el que realment ens fa créixer quant arribes al destí.
Abans de sentir el Cant de les Sirenes, tingueu preparada la cera per posar-vos a les orelles. Aixi podreu decidir si voleu passar de llarg i arribar a Ítaca sens i estalvis. O pot ser, us deixeu endur per les dolces melodies que prometen un tràgic final però al mateix temps són les que donen sentit a la vida.
